Espai personal
Bibliografia:
Molas, J. & Triadú, J. “La literatura catalana durant la guerra civil” (Enregistrament. Ateneu Barcelonès, 1986).
Campillo i Guajardo, M. “La guerra civil en la narrativa catalana”. Catalan Historical Review, 2011, pàg. 257-268.
Campillo, M. & Cornudella, J. “Literatura de la guerra i de l’exili”.
Àlex Susanna sobre Incerta Glòria. (Cercle d’Economia, 2016)
En l’exili, Mercè Rodoreda, finalment publicà El carrer de les camèlies, l’any 1966 després d’una aventura en el temps que s’allargà dos anys. En conseqüència, rep el reconeixement de les institucions i el guardó literari del Premi Sant Jordi que tant havia cercat.
La ciutat i els seus topants, són la columna vertebral d’aquesta reflexió, la qual ens porta a desgranar, mitjançant el missatge del personatge principal de l’obra de Rodoreda, la Cecilia Ce, una amalgama de missatges intrínsecs que s’amaguen darrera de la gran capital catalana i de l’aparador sociològic que contempla l’esdevenir de la protagonista. Rodoreda plasma l’estat de la seva ciutat natal amb una visió colpidora dels esdeveniments, urbans, socials i polítics que succeeixen durant la postguerra.
Dintre d’aquest conjunt, s’encabeix el relat de la vida de la nostra protagonista, negligida quan és un nadó als peus d’una casa de classe benestant, on és nodrida i educada en un món que no se’l sent mai seu, la qual cosa la fa cercar el seu espai en la ciutat on passa periple rere periple, on interactua amb la companyia de diverses figures masculines i on recorre les parts més fosques del lumpen. Havent tocat fons, remunta el vol i finalment troba el seu lloc dintre de la societat de la ciutat.
Una ciutat, Barcelona, que esdevé inalterable malgrat l’avanç del temps, un espai que roman indiferent per a la protagonista de l’obra, la qual resta immersa en el seu viacrucis personal que es dilata en el temps, el qual transcorre en diferents punts de la ciutat, i esdevé de la infància a la maduresa.
A mesura que avança el relat, identifiquem les diferents zones de la ciutat amb els diferents estrats socials que les habiten i alhora el que representen per a la Cecilia Ce, segons les relacions que ha experimentat en cadascun d’ells: la infantesa en la casa del carrer de les Camèlies, a les afores de Barcelona, la barraca en la falda de Montjuïc, la presó, les Rambles, el centre.
Trobem que el simbolisme i el missatge de Rodoreda apareix darrere de diferents ambients, localitzacions i elements (objectes flors), els quals al mateix temps d’estar carregats de simbologies, s’entrellacen en diferents èpoques del viatge vital de la protagonista.
Cecilia comença a endinsar-se poc a poc en la gran ciutat i dins d’una munió de sentiments laberíntics, pas a pas, troba el seu espai i es envaïda per diferents sentiments que fins aleshores li havien mancat. Descobreix els carrers i el sentiment d’autonomia que li genera el fet de recórrer-los de dalt a baix, el qual es contraposa amb el sentiment que li generava el restar engabiada en pisos i cases.
És en aquest moment, que podem veure-hi reflectida la figura social de la qual ens parla Wilson: el flâneur. Podem dir que Cecilia esdevé aquest personatge en versió femenina (flâneuse) quan dedica tot el temps que pot a recórrer els carrers de la ciutat on perd tota noció de temps i es deixa transportar com si estigués sota un encanteri que la fa deambular sense rumb i observar tot el teixit urbà i social del moment amb el mer propòsit de saciar la seva set d’allò que li manca. Interactua i estudia amb personatges originals i estranys que habiten les àrees més atrotinades de la ciutat, els quals li transmeten sensacions de buidor i de tristesa que la continuen lligant a la cerca que anhela tant.
Dins d’aquest rerefons estrany també trobem una mescla de sentiments i comportaments contradictoris, els quals tots queden supeditats per prioritzar aquella sensació de llibertat que la protagonista tant desitja i necessita «allà dintre no hi havia res que fos meu i a fora hi havia els carrers i l’aire” (p. 163).
En la primera plana del llibre trobem una frase de T.S. Eliot que ens transporta directament a l’univers de rodoreda, la qual fa referència a aquest modus vivendi de Cecilia: “I have walked many years in this city”.
En el rerefons de la història, podem llegir la continua ànsia de llibertat que la protagonista cerca i que no acaba de trobar de manera complerta, és un anar i venir per deslliurar-se de la imposició que els homes, amb els quals viu diferents etapes de la seva vida, exerceixen en ella, provocant-li una sensació d’ofec. Fins i tot quan aconsegueix establir-se de manera definitiva, la figura de l’home continua al seu costat. Aquest fet que Rodoreda planteja, mostra la situació de la societat de l’època on l’hegemonia del patriarcat era palesa i es mostrava de manera autoritària.
Per concloure, entenem que l’obra de Rodoreda ens proporciona una visió incòmoda de la ciutat comtal, un punt de vista que habitualment no hi estem avesats i que tampoc agrada descobrir, un relat sobre els hàbits foscos de la societat i de les misèries que amaga la ciutat que es personifiquen en éssers humans que ens envolten. Un relat que, per escenificar encara més la cruesa i la indignitat d’aquest, ho fa mitjançant un personatge femení, i no un de qualsevol, si no un provinent d’un estrat social benestant, el qual se li suposa un futur acomodat lluny de tota la immundícia en la que es veu immers el personatge.
No emmascara la violència de la realitat que és palesa en el dia a dia de la protagonista en la ciutat i que ens la descriu amb un realisme subjectiu i despietat, el qual pertany a la seva cosmovisió.
Bibliografia:
Traducció de: Elizabeth Wilson. “The Invisible Flâneur”. En: Elizabeth Wilson.
Postmodern Cities and Spaces. Oxford: Blackwell. p. 59-79.
“Llegir la ciutat”. Enric Bou. La invenció de l’espai: Ciutat i Viatge. Publicacions de la Universitat de València, 2013. p. 1-30.
“Andar en la ciudad”. Bifurcaciones: Revista de estudios culturales urbanos. Nº. 7, 2008.
“El Carrer de les Camèlies”. Mercè Rodoreda. Club Editor Jove, 2020.
Hola, bon dia a tothom, em presento:
Em dic Roger Anglès, tinc 47 anys i aquest és el meu cinquè semestre en la UOC on estic cursant el Grau de Llengua i Literatura catalana. Tinc la intenció d’orientar-me cap a un perfil lingüístic/cultural i espero gaudir de l’assignatura.
Pel que respecta a la pregunta, diria que “l’estudi cultural de la literatura” tracta de comparar i analitzar les influències que s’ha fet paleses sobre textos literaris en determinades èpoques sota determinats moviments o processos polítics i socials.
Salutacions cordials.
Bon dia i bona ora a tothom,
em dic Roger Anglès i aquest és el meu tercer semestre a la UOC. He agafat quatre assignatures i espero que no anar massa de corcoll. Sóc i visc al Vallès Occidental i ara mateix compagino el grau amb algunes feinetes que surten de tant en tant. Penso que tinc més perfil lingüista que literari i espero gaudir d’aquesta assignatura. Que tingueu molt bon semestre.
Ànim i endavant!
Salutacions, Roger.
Públic | Nom | Roger Anglès Devesa |
| Aula | 1 |
| Assignatura | Sociologia general |
| Activitat | PAC 3 |
| Títol | Processos de canvi en el món contemporani |
En aquest exercici analitzarem els diferents conceptes que ocupen els diferents materials amb els quals ens basem per fer aquest comentari. Anirem comentant els fets culturals més rellevants que apareixen en els tres textos i a mesura que anem avançant anirem aprofundint en els conceptes sociològics que ens presenten.
Per començar a introduir-nos en aquesta reflexió en clau filològica començarem amb la reflexió de les principals alteritats que hi trobem. Podem observar que els tres relats comparteixen un tema recurrent, el de la immigració. A partir d’aquest punt es poden extreure altres conceptes directament relacionats amb aquest, com són les diferents barreres socials i altres conceptes sociològics que hi apareixen a partir d’aquest i que a continuació anirem desgranant.
El concepte de la immigració és quelcom relacionat directament amb la situació socioeconòmica que viuen algunes persones ens els seus països d’origen. Normalment és un concepte pejoratiu que s’associa a la pobresa i a estrats socials baixos, però no sempre és així. Hi ha persones ben posicionades socialment que també decideixen emigrar i ho fan per motius diferents, i no és de necessitat vital per a ells. Sovint el motiu sempre és el mateix (tot i que a diferent escala i amb diferents connotacions), el de buscar una millora social, amb tot el que això comporta i les seves diferències. La immigració és una opció i per tant una decisió que es pren per tractar de millorar la condició en la qual s’està. Normalment aquesta decisió implica reptes i sacrificis, atès que per bona voluntat, les persones no emigren, a no ser que siguin de caràcter aventurer o no impliquin empreses a llarg termini.
En el cas dels nostres relats podem dir que el tipus d’immigració que hi trobem és forà semblant, salvant les diferències. Podem dir que les diferencies més importants són la distància (dues venen d’Espanya i l’altre del Marroc), segurament religioses (cristians i musulmans) cultural i idiomàtiques (tot i que les famílies espanyoles venen de l’estat espanyol, no parlen català). En l’àmbit social podríem dir que tots venen d’un estrat social similar.
Per altra banda podem dir que a tots ell se’ls hi presenta diverses barreres econòmiques i culturals ja només d’entrada. La situació socioeconòmica de tots és baixa i per tant el lloc on es poden permetre residir també és un lloc on els seus habitants i les seves condicions culturals i socials són baixes. Aquest fenomen implica i repercuteix en les seves vides diferents nivells; per nomenar-ne uns quants podem remarcar que: educacionalment tenen menys possibilitats d’accedir a estudis superiors; laboralment: les feines a les quals poden accedir són possiblement de tipus més industrial amb perfil d’estudis i cultural més baix; d’habitatge i mobilitat: accés a un habitatge més econòmic i per tant més allunyat de la ciutat amb la probable necessitat de desplaçar-se més lluny. Diríem que la paradoxa d’aquest tipus d’immigració resideix en l’esforç que es fa per a obtenir una millor qualitat de vida i el que s’obté en un primer moment és igual o pitjor al que es tenia en el lloc d’origen.
A partir d’aquí trobem que la situació que han de fer front les persones que emigren està farcida de barreres econòmiques i culturals. A part de les que hem mencionat, aquestes persones es veuen relegades als seus suburbis per què la població autòctona té tendència a discriminar-les o etiquetar-les, sigui conscientment o inconscientment com bé podem constatar en el reflex que mostren els adolescents en el relat de Jordi Puntí “I jo tinc la ràbia, xarnego!” (Puntí, J., 2011, 37).
Existeix una diferenciació invisible, però tangible que s’estableix de manera natural entre persones de diferents classes socials, i en el cas dels immigrants encara és més palesa. Fins i tot les autoritats sembla que vulguin mantenir l’estatus de les zones residides per classes socials més ben estants, nets de les classes socials més baixes, tal com reflecteix el relat de Pérez Andújar “Así que de San Adrián, el policia se ponia cada vez más farruco con la pregunta.” (Pérez, A, J., 2011, 25).
El nivell de la llengua també és un factor a destacar dins del concepte de la immigració. Socialment és un fet que marca l’immigrant de manera severa. És a dir, per trencar les barreres socials naturals que s’interposen entre un immigrant i un autòcton, aprendre la llengua del territori, normalment és sinònim de poder adquirir una millor posició social, ja sigui tant en l’àmbit de societat com en l’àmbit laboral. Aprendre la llengua nadiua significa obtenir un escalafó social. Per contra, el fet de no fer-ho repercuteix negativament i arracona. En l’àmbit laboral les feines a les quals es pot optar són de nivell més baix i per tant socialment tampoc hi ha grimpada. Podem dir que aquestes diferències socials i idiomàtiques lluny de crear vincles entre les diferents classes socials que cohabiten en un territori, hem pogut observar que no només es mantenen les diferències sinó que s’incrementen i s’enquisten en el temps. És a dir, en el precís moment en què la societat etiqueta les persones dins d’una classe social, s’haurà de treballar de valent per desvincular-s’hi, amb les dificultats que comporta.
Per concloure, podem constatar que els fenòmens descrits anteriorment formen part de generacions passades on aquestes situacions eren regulars i recurrents en el nostre estat. Avui dia, amb la globalització, tots aquests fenòmens que anteriorment estaven més contrastats, han passat a estar més diluïts. De fet, les últimes migracions mundials han donat pas a un començament del qual seria l’aproximació de les classes socials més properes. Així ho explica el mòdul cinc “alguns autors asseguren que la mundialització ens porta a una homogeneïtzació progressiva (cultural, econòmica, social) que eliminarà la diversitat”. Sigui com sigui, caldrà estar al cas de com evolucionen tots aquests esdeveniments socials dels quals formem part.
Bibliografia
“La ciudad podrida“. En: Pérez Andújar, Javier. Paseos con mi madre. p. 19-26. Barcelona : Tusquets, 2011. ISBN 9788483833988
“Cap. Sidney, Garcia, Pau“. En: Jordi Puntí. Els castellans. p. 29-37. L’Avenç, 2011. ISBN 9788488839527
“Cap. 5, De Records i Absències, secció 4”. En: Najat El Hachmi. Jo també sóc catalana. p. 187-195. Columna, 2004. ISBN 8466404244
Martínez, Sanmartí, Roger (2019), “El pensament sociològic (II). Els contemporanis”. Barcelona. FUOC. PID_00267828
Públic Benvinguts al meu Folio personal. Aquesta entrada s’ha generat automàticament, i serveix per explicar la plataforma acadèmica de portafolis.
Folio és una plataforma acadèmica, desenvolupada per la UOC i basada en WordPress per a permetre a la comunitat acadèmica interactuar de forma rica i oberta. Permet presentar treballs a l’aula, al professorat, a la comunitat o en obert.
Es probable que en aquest espai hi hagi continguts que no siguin visibles si no formes part de la comunitat acadèmica fins que no entris al Campus i a Folio.
Si es tracta del teu espai personal, pots entrar per a començar a editar-lo!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.